Glosadors de Mallorca

Comunicat de l’Associació Cultural Glosadors de Mallorca amb motiu dels atacs lingüístics.

L’Associació Cultural Glosadors de Mallorca és una associació sense ànim de lucre, que beu de les tradicions de Mallorca més arrelades. Els glosadors sempre han representat l’ànima col·lectiva del poble, tot i que no tenguessin una gran cultura escolàstica o llibresca; això no obstant eren persones respectades per la seva saviesa i intel·ligència, i el seu parer sempre era tengut en compte perquè el seny i el sentit comú els emparava. I és per això que molts de pobles de Mallorca tenen dedicats carrers als seus glosadors; només per posar-ne uns exemples: Ferragut, Cartutxo (Sencelles), Jaume Calafat (Son Servera), Joana Cartera i Miquel Canta (Búger), Sebastià Vidal, Sostre (Cas Concos), Guiem Crespí, Es Panderer (Santa Margalida), Sebastià Nicolau, Senisu (Manacor), etc. També hem de ressaltar la importància dels glosadors de posat o reflexius, aquells que elaboren les seves gloses a través de l’escriptura: les plaguetes editades als segles XIX i XX donen testimoni de la importància i del respecte d’aquests mestres de la paraula. Actualment, Mallorca –i Menorca- viuen uns dels grans moments de la poesia oral improvisada, dels glosats de picat, amb més d’una vintena de glosadors capaços de fer un combat oral improvisat. Aquesta embranzida ha fet que arreu del món, des d’Argentina, passant per Portugal, tot l’Estat Espanyol, França, Itàlia, Malta, fins tot el nord d’Àfrica, reconeguin els glosadors mallorquins com un model de recuperació cultural i lingüística a seguir. Participam en projectes europeus de poesia oral improvisada, i la nostra associació comparteix trobades amb la resta d’associacions d’arreu del món.

Els glosadors s’han expressat sempre en mallorquí, i ho han tengut clar. Un mallorquí que surt dels pregons racons de l’ànima del nostre poble. Un mallorquí que no ha tengut cap problema per entendre’s amb els cantadors d’albades de València o amb els corrandistes de Catalunya, territoris amb els quals comparteix des de fa uns anys les “12 hores de poesia oral improvisada”. La llengua és la base, el mitjà necessari i ineludible per a donar-se a entendre; si no hi ha llengua, si un glosador quan canta o diu una glosa no és entès, tot el seu món s’esbuca. Quan hem anat a altres llocs a improvisar –Cuba, Canàries, Portugal, Galícia, País Basc, Andalusia, París, Còrsega, Sicília, etc.- no hem trobat, mai, ningú que rebutjàs o mensytengués la seva llengua, el seu “modus vivendi” de l’esperit col·lectiu.

L’Associació de Glosadors de Mallorca, tots els seus integrants, veuen amb tristesa les actuacions que des dels màxims organismes de Govern de la nostra Comunitat Autònoma duen a terme en contra de l’ús normal de la nostra llengua; si no és normal aquí usar-la, on ho ha de ser? Qui ens respectarà si nosaltres no som capaços de preservar la llengua que ens ha pervingut de l’avior?

És per aquest motiu que l’Associació es vol sumar, així, a totes aquelles iniciatives en favor de l’objectiu d’evitar mesures normatives equivocades que siguin contràries als principis i valors estatutaris, que debilitin els drets dels ciutadans, que creïn disfuncions en l’actuació de les administracions balears o que desmuntin les bases jurídiques que permeten el desenvolupament del pluralisme cultural i lingüístic, valor que les institucions de prestigi internacional fa anys que postulen com a desitjable.

Així mateix, la proposta del Govern presentada per a l’aprovació no garanteix:

  1. La igualtat dels ciutadans davant la llei en matèria lingüística. 

  2. L’eficàcia de l’Administració pública.

  3. Un tractament comú dels administrats davant l’Administració en matèria lingüística.

  4. L’ús normal i oficial de la llengua catalana.

  5. La creació de les condicions que permetin arribar a la igualtat plena de les dues llengües oficials quant als drets lingüístics dels ciutadans.

  6. La recepció de resposta de l’Administració en la llengua catalana i l’atenció al ciutadà per part dels empleats públics en la llengua catalana.

  7. L’accés a la funció pública d’acord amb els principis de mèrit i de capacitat, ni la selecció d’empleats públics degudament capacitats en la llengua pròpia de les Illes Balears.

I en canvi, sí garanteix:

  1. La pèrdua definitiva d’espais de comunicació en la nostra llengua.

  2. La sensació que la llengua pròpia no serveix per a res i no paga la pena aprendre-la.

  3. La percepció que els nostres governants no valoren ni estimen la nostra llengua i, per això, la volen fer desaparèixer.

Per tot això, l’Associació Cultural Glosadors de Mallorca, demana al Govern i al Parlament de les Illes Balears que es tornin a examinar les propostes de modificació de la legislació de funció pública, i es prenguin, així, les decisions i les mesures encaminades a potenciar i a valorar la llengua pròpia i oficial de la nostra Comunitat, tal i com es desprèn del que emana de la Constitució Espanyola i de l’Estatut d’Autonomia.

Palma, 15 de març de 2012



This entry was posted in Adhesions. Bookmark the permalink.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *